CONCLUSIONS

Les meves conclusions s’estructuren en diverses reflexions sobre: Què he aprés i què m’ha mancat durant l’experiència?. Què ha motivat decidir la meva pròxima intervenció?

1.1. Què he après i què m’ha mancat?

Si faig una reflexió sobre on valoro més que he pogut aprofundir en el meu aprenentatge, tenint en compte que on més hores he intervingut ha estat en el grup d’adaptació curricular, ja sigui de català o de matemàtiques, crec que ha estat  intervenir en les adaptacions curriculars en aquestes àrees per treballar la competència matemàtica, competència en comunicació lingüística i competència en autonomia i iniciativa personal. He pogut treballar en relació a les dimensions més significatives que afecten a l’estil d’aprenentatge i motivació:

• Condicions físiques i ambientals
• Agrupaments per a les tasques escolars
• Els continguts en els quals els alumnes tenen més domini
• Nivell d’atenció
• Les estratègies que tenen per a resoldre les tasques
• Els reforços per a augmentar el rendiment
• Els nivells de dificultat de la tasca.

Dins l’escala del llenguatge i lectura per treballar la competència lingüística i comunicativa, hem pogut incidir en:

• Lectura de textos, paraules, síl·labes
• Comprensió lectora (explícita i implícita)
• Fluïdesa oral
• Memòria semàntica
• Nivell d’escriptura i nivell ortogràfic
• Idea principal. El resum
• Conceptes.

Dins el treball dirigit a la competència matemàtica, he pogut incidir en:

• Càlcul mental
• Problemes
• Raonament numèric
• Lectura i escriptura de nombres.
• Reversibilitat.

Tot i haver aprofundit molt dins aquest camp, m’hagués agradat treballar les proves de competències curriculars que es fan prèviament, per poder veure el procés en que estableixen els objectius a treballar amb el grup d’adaptació, quins continguts, estratègies...

En relació amb les reunions amb els tutors, he reforçat un concepte important com és el triangle interactiu (alumne- professor- contingut). Els continguts, en aquest cas d’orientació, han tingut una funció mediadora en la construcció de les capacitats dels alumnes i la intervenció de la psicopedagoga ha complert una funció de doble mediació i és des d’aquest triangle interactiu,  des d’on s’han analitzat els processos d’aprenentatge i ensenyament a l’aula.

Dins aquestes reunions, he observat la importància del fet de treballar junts  per la comprensió conjunta dels problemes i els mitjans per a resoldre’ls. He comprovat que hi ha una bona coordinació i un bon treball col·laboratiu entre els professors, i també implicació i participació en processos conjunts d’elaboració i desenvolupament compartit de projectes educatius el que facilita bastant la tasca de la psicopedagoga en el centre. Aquest treball cooperatiu  facilita el suport al professorat en resposta a la diversitat de l'alumnat i en relació als alumnes que presenten necessitats educatives especials, així com a les seves famílies. Durant les intervencions observades he pogut comprovar que el treball conjunt ha permés un bons assessorament a nivell docent i com a resultat hem pogut:

• Identificar i avaluar les necessitats educatives especials de l'alumnat i fer la proposta d’escolarització, en col·laboració amb els serveis educatius específics quan ha estat necessari.

• Assessorar el professorat i les famílies en la resposta educativa a l’alumnat amb necessitats educatives especials.
• Assessorar els equips docents, l’alumnat i les famílies sobre aspectes d’orientació personal, educativa i professional.                                                                                                                                                                                                                                           

La meva intervenció m’ha permès conèixer àmbits d’intervenció i programes desconeguts per mi fins el moment dins d’aquest entorn, com ha estat l’exemple del programa Salut i escola o el procés de la mediació treballat dins el currículum optatiu. Aquest fet amplia la visió globalitzada i flexible del camp d’actuació per part dels estudis que estic cursant, i sobretot la consciència de que el psicopedagog com a tal, és un professional que es va adaptant a les necessitats demandants del moment.

Un altre aspecte on he pogut he pogut treballar ha estat en tècniques de recollida d’informació. Si tenim present que el procés d’avaluació i diagnòstic és bàsicament un procés de recollida d’informació i de presa de judicis interpretatius sobre aquesta informació, considero que és força important l’aprenentatge que he anat adquirint referent a aquest camp. Al llarg de les sessions he pogut comprovar que el procés de recollida d’informació es retroalimenta de tal maner a que la informació que tens en un principi va guiant les successives informacions que la psicopedagoga va buscant.

Quines tècniques he anat treballant?

• Observació interna o participant a partir de la participació en les activitats amb el grup d’adaptació curricular, que permet guiar o reconduir les accions posteriors.
• Observació externa en les reunions amb tutors, caps de departament, etc que m’ha permès tenir una visió mol més objectiva per analitzar les situacions amb certa distància.
• Registres narratius, narracions que jo, com a observadora he anat escrivint sobre la realitat que he viscut i com a objecte d’estudi. Aquest registre narratiu és el que ha passat a ser el diari.
• L’entrevista. Principalment informació relativa a la preparació prèvia de quins aspectes tractar, actituds per abordar-la en determinades situacions... en general tots els aspectes relatius a la planificació per al seu desenvolupament.

Quina tècnica he trobat a faltar ?

Bàsicament els qüestionaris, però els qüestionaris enfocats a l’avaluació psicopedagògica, no com els plantejats a les tutories per treballar l’orientació acadèmica i professional. M’hagués agradat aprofundir en el procés d’elaboració d’un qüestionari ja que és una tasca en la qual no tinc un elevat coneixement o la realització de proves d’avaluació o test amb la finalitat de fer un diagnòstic en educació.

1.2.  Què ha motivat decidir la meva pròxima intervenció?

Tenint en compte aquestes mancances durant aquesta primera aproximació a l’entorn escolar de secundària on trobo que són imprescindibles el seu domini, he trobat una possible via per poder treballar-les i alhora, definir la meva pròxima intervenció per al segon període de pràctiques.

Des d’un anàlisi global, he pogut viure diferents aspectes i contextos on intervé un psicopedagog dins el context escolar de secundària, però he conegut fases aïllades i en ocasions, descontextualitzades. Per aquesta raó, el  meu objectiu per al pròxim període de practicum seria poder intervenir i treballar des de les diferents fases del procés d’intervenció com podria ser d’un alumne que presenta unes dificultats d’aprenentatge determinades i unes necessitats educatives i que finalment, acaba dins el  grup d’adaptació curricular:

1.      Detecció (pares, tutors, etc)

2.      Demanda (sol·licitud o formulari)

3.      Recollida d’informació (context familiar, context escolar,  extraescolar)

4.      Anàlisi de la informació (formulació d’hipòtesi)

5.      Presa de decisions (informe tècnic, dictamen, si fos el cas, d’escolaritat)

6.      Mesures i plans d’actuació (emplaçaments, recursos, adaptacions curriculars,...)